ARRIBA LA MILLOR NOTÍCIA

El passat 25 de juliol a migdia va arribar la millor notícia. La Audiència provincial de Lleida va decretar servitud forçosa en favor de la Ramaderia Pifarré. La xarxa i la premsa local ho han explicat abastament.
En aquest enllaç trobareu informació al detall:  ARTICLE HOLA LLEIDA

Gràcies a tots i totes per fer-nos suport i acompanyament!

ESPERANÇA PER RAMADERIA PIFARRÉ

EL TSJC DICTA LA NUL·LITAT DE LA DARRERA SENTÈNCIA DEL CAS RAMADERIA PIFARRÉ

El passat dilluns la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, amb seu a Barcelona, ha estimat el recurs extraordinari per infracció processal formulat per RAMADERIA PIFARRÉ contra la Sentencia de la Audiència Provincial de Lleida dictada en data 25/02/2016 i que va desestimar el recurs d’apel·lació interposat al seu torn contra la Sentència del Jutjat de Primera Instància Nº 3 de Lleida, en relació a la inexistència d’accessos de RAMADERIA PIFARRÉ.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha acollit dos dels diversos motius d’impugnació que RAMADERIA PIFARRÉ va formular contra la Sentència de l’Audiència Provincial de Lleida, i que son relatius a qüestions d’índole estrictament processal, com seria no haver tingut en compte una sèrie de fets nous ocorreguts amb posterioritat a la sentència de primera instància (la col·locació per part de l’Ajuntament de Lleida de senyals limitatius de tonatge en el camí de servei de l’ADIF, que impossibilitaria la circulació dels camions necessaris per a l’abastiment de RAMADERIA PIFARRÉ)  ni tampoc haver tingut en compte documents administratius també posteriors (com seria una resolució de l’Ajuntament de Lleida i una resolució del DARP que acreditarien les dificultats d’accés a la granja arran del tancament del camí per part de PLAGAR I SERVEIS SOCIALS).  

L’estimació del recurs formulat per RAMADERIA PIFARRÉ suposa que s’hagi declarat la nul·litat de la Sentència de l’Audiència Provincial de Lleida per haver incorregut en infraccions processals constitutives d’indefensió per a RAMADERIA PIFARRE, i la necessitat que sigui aquest òrgan judicial el que tramiti novament el recurs d’apel·lació al seu dia desestimat i respecti el dret de RAMADERIA PIFARRÉ a que determinats fets nous no tractats pels Jutjat de Primera Instancia Nº 3 de Lleida  i nous elements de prova hagin de ser valorats per l’Audiència Provincial de Lleida i dicti una  nova sentència sobre l’assumpte en substitució de la sentència ara anul·lada.

L’estimació del recurs per part del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya no prejutja quin ha de ser el nou contingut de la sentència que hagi de dictar l’Audiència Provincial de Lleida, però sí que li indica que ha de tenir en compte a l’hora de valorar l’assumpte determinats fets omesos, practicar noves proves sobre aquests fets i tenir en compte nous documents rellevants sobre l’assumpte.

Aquesta reprovació del TSJC a l’Audiència Provincial és un cas totalment extraordinari des del punt de vista jurídic. El TSJC retorna a Lleida tot l’expedient amb l’ordre de nul·litat per manifesta infracció processal al no tenir en compte documentació i fets decisius a l’hora de practicar la sentència. Ara documents del DARP, peritatges o un decret de La Paeria on es reconeix la necessitat de pas per garantir el funcionament de l’explotació familiar es revisaran com a proves del cas.

UN ANY DE BLOQUEIG A LA GRANJA PIFARRÉ

Aquest divendres 9 de setembre farà un any que es va bloquejar el camí centenari d’accés a Granja Pifarré. La col·locació d’una tanca amb peces de formigó sense cap llicència municipal va ser l’inici del cas salvemramaderia. La situació es va complicar amb la construcció d’una altra tanca metàl·lica i per desicions judicials que no van donar solució a la comunicació productiva de la granja deixant-la en una situació d’estancament productiu. Durant aquest temps s’han alternat dificultats i mobilitzacions populars de suport a Granja Pifarré. Dificultats conegudes com l’entrada d'animals vius o morts, l’abastiment a la granja de pinso, farratge i altres. Actualment la granja subsisteix a una tercera part de la seva capacitat productiva a l’espera que La Paeria executi una solució definitiva o que prosperi el recurs presentat al TSJC.

La família Pifarré assegura que tot i la fatalitat han sentit  el caliu i suport de molta ciutadania de l’Horta i de Lleida ciutat. Actualment La Paeria té sobre la taula diverses possibilitats per habilitar un nou camí d’accés,  ara per ara l’opció més factible. La família afirma estar esperançada en que La Paeria acabi materialitzant un nou pas per facilitar l’entrada de camions a l’explotació familiar i agrària de l’Horta. En aquest sentit han editat un vídeo demanant una solució definitiva que es pot visualitzar per les xarxes socials seguint l'etiqueta #salvemramaderia.

ATUREM L'ASSETJAMANET RURAL A GRANJA PIFARRÉ

SIGNATURA DE SUPORT A GRANJA PIFARRÉ: AQUÍ

La situació de bloqueig que pateix la Granja Pifarré com explotació agrícola i familiar es causada pel tancament d’un camí centenari de l’Horta lleidatana per part d’una empresa que té uns clars interessos urbanístics. La prova més clara és la denúncia que va efectuar aquesta empresa (febrer 2016) a La Paeria per demanar la retirada de la llicència ambiental de la granja que equivaldria al seu tancament. Per sort els tècnic municipals van desestimar la petició perquè la denúncia estava basada en dades infundades. A més, els propietaris no viuen en aquesta finca i, entre altres activitats, es dediquen a realitzar promocions urbanístiques.

El desembre de 2014 una sentència dels jutjats de Lleida va tallar l’ús de pas del camí derivant l’activitat d’abastiment de la granja a una via de servei d’ADIF no apta per a vehicles de gran tonatge que són d’ús habitual a la granja. Durant el pont de la diada del 2015 l’empresa veïna va bloquejar el camí amb unes peces de formigó i una tanca metàl·lica. Davant aquesta situació La Paeria va resoldre (25 de setembre de 2015) en un decret d’alcaldia que l’empresa veïna havia de deixar pas tots els dimarts de les 12h a les 15h durant un termini de 2 mesos. Només es va respectar aquest decret en 2 moments per la retirada de 52 animals vius el mateix 25 de setembre i per la retirada d’un animal mort durant el mes de novembre. Els altres dies es va negar el pas de camions de pinso i altres al·legant que amb vehicles més petits la granja es podia abastir per la via de servei d’ADIF. Fins i tot es va negar l’entrada d’un vehicle de retirada de cadàvers el 25 de novembre quan encara el decret era vigent. Per aquest motiu el DARP va ordenar fer l’enterrament de 2 vedells morts en la fossa de la finca, situació totalment extraordinària i que va requerir d’un certificat especial del Director General d’Agricultura i Ramaderia. Aquesta situació s’ha repetit en 3 ocasions i actualment hi ha 4 vedells enterrats a la granja en cal viva.

Al març de 2016 una segona resolució de l’Audiència provincial no admet a tràmit la documentació aportada per Ramaderia Pifarré on és demostra la dificultat de mantenir la viabilitat de la granja (Peritatge dels tècnics de La Paeria, resolució del Director General d’Agricultura i Ramaderia del DARP i 2 informes d’ADIF ). Aquesta darrera sentència no és ferma motiu pel qual Ramaderia Pifarré està en procés de recurs al TSJC. La granja ha reduït la seva producció a ⅓ del funcionament habitual. La finca i la granja es troben enclavades en una única sortida que dóna a un vial de servei d’ADIF impracticable per a vehicles de les característiques que necessita una explotació ramadera amb capacitat per a 400 vedells d’engreix.  Com certifica el peritatge dels tècnics municipals de l’Ajuntament de Lleida el ferm és de terra i hi ha un tram amb doble corba en el qual els camions no hi poden passar perquè no disposen d’angle de gir.

Per altra banda la mateixa empresa que gestiona la propietat veïna també ha tancat el pas al subministrament d’aigua de reg i aigua de boca per animals que passa en canonada subterrània per la seva propietat causant grans dificultats afegides a la resta d’entrar alimentació.

Actualment està reconegut el mobbing laboral, immobiliari i l’escolar… esperem que el mobbing rural mai s’hagi d’afegir a aquesta trista llista. Demanem, especialment, a les nostres Administracions que treballin de valent en aquest sentit, la pagesia i ramaderia catalana s’ho mereixen. També fem arribar un missatge de solidaritat a tots els pagesos i ramaders de totes les comarques catalanes i d’arreu que es veuen afectats per situacions similars a la nostra. És urgent una legislació i una determinació clara de les administracions per fer justícia  i per evitar que entorns rurals esdevinguin espais d’urbanització descontrolada per alguns privilegiats.Tots sabem que hi ha altres llocs destinats per aquest ús.

PER TOT FEM DUES DEMANDES:

1-Primer demanem una actuació conjunta i decidida de les Administracions que tenen competències en comunicació i sanitat animal. Concretament fem arribar la proposta a La Paeria i el DARP perquè treballin de manera conjunta i emetin un decret o actuació normativa per facilitar la comunicació productiva de la granja abans que sigui massa tard i hagi de clausurar la seva activitat agrària.

2- I com a segona demanda proposem iniciar rondes de consultes amb sindicats, administracions, cooperatives i associacions del camp per iniciar el camí d'una legislació que protegeixi la productivitat i la vida agrària. Hem de garantir un futur de qualitat pels nostres joves agricultors i agricultores perquè suposarà un entorn rural pròsper amb productes de qualitat i proximitat.

AGRAÏMENT ETERN … TORNAREM!

Amics i amigues avui us demanarem que tots plegats fem una parada en el camí. Els de casa portem gairebé 2 anys de lluita per salvar la nostra granja i, en especial, hem estat els últim 6 mesos amb una activitat frenètica. Ara amb la darrera resolució judicial ens trobem davant una situació que s’allargarà en el temps.

Els recursos jurídics que presentarem seran revisats a mig o llarg termini i ens sentim amb la necessitat de fer aquesta pausa. Arribarà la Setmana Santa més oportuna que mai, aprofiteu per fer-vos una bonica foto de perfil amb els que estimeu, amb un paisatge o lloc especial…com vulgueu però és el moment de canviar el nostre LOGO, de despenjar les pancartes dels balcons i de treure els cartells dels comerços i botigues…és temps per respirar a fons, relaxar els ànims i refer-nos…. Per què? No donem el cas per perdut…MAI… creiem que és el moment de fer una ATURADA per tornar amb força…PERQUÈ TORNAREM i tornarem amb arguments, amb idees amb …. VOSALTRES!

La veritat i la raó tenen una força que ningú pot aturar però ara volem tornar a la normalitat, per vosaltres, per nosaltres, per l’Horta, per Lleida, per justícia universal. Per acabar compartim unes paraules de la nostra mare que formen part d’aquella saviesa popular de la gent de l’Horta. Ens va dir als 3 germans:

“Encara que hagi sortit malament tranquils fills meus nosaltres no vivim pels diners, mai ho hem fet. Si tenim menys viurem amb menys…no passa res ens hi adaptarem. Heu de saber que el vostre pare i jo hem estat pitjor, hem viscut moments molt durs fa 40 anys amb epidèmies a la granja que ens van obligar a sacrificar tots els animals i vam tornar a començar de zero amb un préstec i ens en vam sortir amb molt esforç i ara farem el mateix… treballarem de valent. Però, us vull dir el més important, res serveix sense la salut… respirem, calmem-nos, vivim amb més pau, és difícil davant la injustícia que sentim però recordeu que el més important és viure amb salut, gaudir dels nostres. Ara és temps de recuperar la serenor.”

Tots nosaltres els pares, els tres germans i tota la família us agraïm el vostre sincer i emocionant suport… La vostra ajuda i acompanyament ha estat tot un honor i és, sense cap mena de dubte, la millor lectura i lliçó personal que ens emportem del que ha passat. La forta mobilització popular davant el que molts considerem una enorme injustícia a l’Horta és per si sola una victòria i un avís a qui en el futur vulgui perjudicar a la pagesia lleidatana. Ara, fem aquesta aturada, fem-ho plegats … ara canviem plegats els perfils de facebook, twitter, whatsapp i altres mostres de suport… seguirem informant i espereu-nos… sereu els primers a saber quan tornarem i llavors cridarem amb força renovada #SALVEMRAMADERIA!

Amb gran apreci,

Montse, Pere, Carles, Pere i Joan

SABER PERDRE PER APRENDRE A GUANYAR

El passat dimarts queia com a gerra d’aigua freda la sentència desfavorable en segona instància sobre la servitud de pas que Ramaderia Pifarré reclama pel pas centenari de l’Horta. Sense aquest accés al camí municipal ens trobem derivats a una única via de servei d'ADIF amb el ferm de terra, en males condicions i no apta per als camions que abasteixen la nostra granja.

Què ha passat en segona instància? 

Simplement que la justícia no ha admès a tràmit cap dels 4 documents que acrediten el bloqueig de Ramaderia Pifarré:

• Document d’ADIF sobre la no practicabilitat de camions per la via de servei.
• Decret d’alcaldia datat del 25 de setembre i signat pels veïns on accepta un pas de 3h setmanal més altres d’urgència pels camions que no poden passar per ADIF. Reconeixent el bloqueig evident.
• Peritatge dels tècnics municipals de La Paeria, signat pel Cap d’Obres, on es concreta que en l’actualitat les dues bandes del camí d’ADIF no són aptes pels camions. Per una banda (Gardeny) especifiquen que els camions no poden passar pels estrets angles de gir d’una doble corba. Per l’altra banda (Pont de La Mariola) quantifiquen inversions de milers d’euros per salvar un corba i diversos canvis de rasant per poder fer accessible el tram. En tot La Paeria conclou que no pot fer cap actuació perquè el terreny és propietat d’ADIF.
• Resolució del Director General d’Agricultura i Ramaderia on decreta la mesura d’enterrament de dos vedells a la fossa de cadàvers per la impossibilitat d’accés dels camions de recollida comprovada pels tècnics del DARP.

Només que algun d’aquests documents s’hagués tingut en compte la sentència hagués estat una altra, més salomònica o fins i tot totalment favorable però amb l’admissió el nostre destí no viuria l’actual fatalitat i el perill de la viabilitat de l’explotació familiar i ramadera.

Ens diuen els juristes que la segona instància no està obligada a admetre proves però quina és la conseqüència que se’n deriva… no poden fer l’esforç humà de veure la realitat in situ. De visitar el lloc dels fets i deixar la fredor d’un despatx per apamar la situació d’un cas d’autèntica indefensió a l’Horta.

Si la finalitat de la justícia radica en posar ordre, en solucionar conflictes, en fer que imperi el sentit comú...deixeu-nos dir que tot això ha quedat pel terra. Han afavorit els interessos d’una segona residència a l’Horta regentada per una societat que es mou en els negocis immobiliaris en contra d’un negoci familiar i centenari que veu perillar el seu futur. Un pas més per desmantellar la difícil subsistència dels pagesos i ramaders que vivim a l’Horta, no és prou complicat lluitar amb els baixos preus dels nostres productes, el dedicar moltes hores de treball que a més no es respecta la nostra activitat en l’entorn rural.

Ara, ens agradi o no, estem aquí altre cop en una situació d’inferioritat jurídica. L’únic que tenim intacte és la nostra dignitat, nosaltres hem lluitat noblement pel respecte al treball de generacions de pagesos i ramaders de casa nostra… però hem perdut!

Què farem? Només coneixem un camí, els pares no ho saben però ens el van ensenyar de petits, quan collíem fruita, quan ens feien ajudar a munyir vaques, a donar menjar als animals o quan ens proposaven d'anar a ajudar a algun dels nostres veïns i veïnes. Ens van ensenyar a valorar l’esforç personal i saber que sempre podem fer més del que ens marquen nostres límits mentals, també en moments difícils ens van fer veure que units amb els nostres som més i que s’ha d’ajudar sense esperar res a canvi. Són només 3 senzills aprenentatges: esforça’t, estima i ajuda de cor.

Per això anunciem que Ramaderia Pifarré ja ens hem tornat a posar en camí , seguirem treballant amb més força que mai per restablir el sentit comú i revisar el nostre cas per trobar una solució raonable. Seguim amb pas ferm per #salvemramaderia!

MOOBING RURAL

Compartim aquesta carta d'opinió publicada pel diari La Manyana de Lleida el diumenge 6 de març i al diari Segre el 17 de març.

MOOBING RURAL

Benvolgut director,

Busco la definició de la paraula moobing i trobo això:  s'empra el terme assetjament immobiliari o mobbing immobiliari per fer referència a les pressions per part d'empreses immobiliàries o propietaris d'immobles per tal de foragitar llogaters que no els interessen.

Tal i com van les coses creiem que s’acabarà imposant una nova definició del concepte anomenada moobing rural. Per què? Perquè sempre hi ha inversors que van ensumant els llocs on es poden guanyar diners. L’Horta de Lleida és un autèntic caramel immobiliari, cases amb finca i piscina que es poden reformar i utilitzar de segona residència per vendre a un preu molt superior tenint en compte la modesta inversió inicial.

Animo a tota la gent que estima l’Horta però especialment als nostres responsables polítics que vetllin per aturar tota aquesta colla de voltors que estan sobrevolant tot el cinturó verd de la ciutat esperant caure sobre alguna altra presa. Nosaltres a Ramaderia Pifarré estem mantenint una lluita aferrissada per la nostra supervivència que per ser sincers davant els lectors tenim difícil però no impossible... no ens rendirem fàcilment i, sobretot, no ens prendran la dignitat.

Aquests dies hem estar abatuts, no entenen res. No donem crèdit que la justícia lleidatana no atengui als documents objectius d’accessos fets per tècnics municipals imparcials, o als informes del DARP que són concloents i que confirmen el bloqueig productiu de la granja o als mateixos documents d’ADIF on diuen que la via no es practicable per vehicles de gran tonatge. Volen fer el favor de venir-ho a veure!

Si vénen a Ramaderia Pifarré es trobaran un matrimoni de 70 anys que s’ha deixat la pell a l’Horta, que han invertit tot el que tenen en una granja familiar, ben gestionada, de mitjana producció i moderna. També trobaran un jove ramader que veu perillar i disminuir el seu negoci pels capricis...sí, ho vull dir ...de “domingueros” que ens tracten amb prepotència i manca de respecte i que demanen obertament la clausura de la granja...vergonyós! Com diria la meva padrina “on hem arribat?”.

Responsables polítics, govern de La Paeria, Diputació de Lleida, DARP,  Administració judicial...Ens ho seguirem mirant? Nosaltres ara ja hem clavat un genoll a terra, en breu posarem l’altre i d’aquí a poc tornarem a estar dempeus per cridar a tot pulmó: SALVEMRAMADERIA!

Atentament,

Joan Pifarré Vidal

#salvemramaderia