El passat dimarts queia com a gerra d’aigua freda la sentència desfavorable en segona instància sobre la servitud de pas que Ramaderia Pifarré reclama pel pas centenari de l’Horta. Sense aquest accés al camí municipal ens trobem derivats a una única via de servei d'ADIF amb el ferm de terra, en males condicions i no apta per als camions que abasteixen la nostra granja.
Què ha passat en segona instància?
Simplement que la justícia no ha admès a tràmit cap dels 4 documents que acrediten el bloqueig de Ramaderia Pifarré:
Document d’ADIF sobre la no practicabilitat de camions per la via de servei.
Decret d’alcaldia datat del 25 de setembre i signat pels veïns on accepta un pas de 3h setmanal més altres d’urgència pels camions que no poden passar per ADIF. Reconeixent el bloqueig evident.
Peritatge dels tècnics municipals de La Paeria, signat pel Cap d’Obres, on es concreta que en l’actualitat les dues bandes del camí d’ADIF no són aptes pels camions. Per una banda (Gardeny) especifiquen que els camions no poden passar pels estrets angles de gir d’una doble corba. Per l’altra banda (Pont de La Mariola) quantifiquen inversions de milers d’euros per salvar un corba i diversos canvis de rasant per poder fer accessible el tram. En tot La Paeria conclou que no pot fer cap actuació perquè el terreny és propietat d’ADIF.
Resolució del Director General d’Agricultura i Ramaderia on decreta la mesura d’enterrament de dos vedells a la fossa de cadàvers per la impossibilitat d’accés dels camions de recollida comprovada pels tècnics del DARP.
Només que algun d’aquests documents s’hagués tingut en compte la sentència hagués estat una altra, més salomònica o fins i tot totalment favorable però amb l’admissió el nostre destí no viuria l’actual fatalitat i el perill de la viabilitat de l’explotació familiar i ramadera.
Ens diuen els juristes que la segona instància no està obligada a admetre proves però quina és la conseqüència que se’n deriva… no poden fer l’esforç humà de veure la realitat in situ. De visitar el lloc dels fets i deixar la fredor d’un despatx per apamar la situació d’un cas d’autèntica indefensió a l’Horta.
Si la finalitat de la justícia radica en posar ordre, en solucionar conflictes, en fer que imperi el sentit comú...deixeu-nos dir que tot això ha quedat pel terra. Han afavorit els interessos d’una segona residència a l’Horta regentada per una societat que es mou en els negocis immobiliaris en contra d’un negoci familiar i centenari que veu perillar el seu futur. Un pas més per desmantellar la difícil subsistència dels pagesos i ramaders que vivim a l’Horta, no és prou complicat lluitar amb els baixos preus dels nostres productes, el dedicar moltes hores de treball que a més no es respecta la nostra activitat en l’entorn rural.
Ara, ens agradi o no, estem aquí altre cop en una situació d’inferioritat jurídica. L’únic que tenim intacte és la nostra dignitat, nosaltres hem lluitat noblement pel respecte al treball de generacions de pagesos i ramaders de casa nostra… però hem perdut!
Què farem? Només coneixem un camí, els pares no ho saben però ens el van ensenyar de petits, quan collíem fruita, quan ens feien ajudar a munyir vaques, a donar menjar als animals o quan ens proposaven d'anar a ajudar a algun dels nostres veïns i veïnes. Ens van ensenyar a valorar l’esforç personal i saber que sempre podem fer més del que ens marquen nostres límits mentals, també en moments difícils ens van fer veure que units amb els nostres som més i que s’ha d’ajudar sense esperar res a canvi. Són només 3 senzills aprenentatges: esforça’t, estima i ajuda de cor.
Per això anunciem que Ramaderia Pifarré ja ens hem tornat a posar en camí , seguirem treballant amb més força que mai per restablir el sentit comú i revisar el nostre cas per trobar una solució raonable. Seguim amb pas ferm per #salvemramaderia!
