dijous, 17 de març del 2016

AGRAÏMENT ETERN … TORNAREM!


Amics i amigues avui us demanarem que tots plegats fem una parada en el camí. Els de casa portem gairebé 2 anys de lluita per salvar la nostra granja i, en especial, hem estat els últim 6 mesos amb una activitat frenètica. Ara amb la darrera resolució judicial ens trobem davant una situació que s’allargarà en el temps.
Els recursos jurídics que presentarem seran revisats a mig o llarg termini i ens sentim amb la necessitat de fer aquesta pausa. Arribarà la Setmana Santa més oportuna que mai, aprofiteu per fer-vos una bonica foto de perfil amb els que estimeu, amb un paisatge o lloc especial…com vulgueu però és el moment de canviar el nostre LOGO, de despenjar les pancartes dels balcons i de treure els cartells dels comerços i botigues…és temps per respirar a fons, relaxar els ànims i refer-nos…. Per què? No donem el cas per perdut…MAI… creiem que és el moment de fer una ATURADA per tornar amb força…PERQUÈ TORNAREM i tornarem amb arguments, amb idees amb …. VOSALTRES!

La veritat i la raó tenen una força que ningú pot aturar però ara volem tornar a la normalitat, per vosaltres, per nosaltres, per l’Horta, per Lleida, per justícia universal. Per acabar compartim unes paraules de la nostra mare que formen part d’aquella saviesa popular de la gent de l’Horta. Ens va dir als 3 germans:
“Encara que hagi sortit malament tranquils fills meus nosaltres no vivim pels diners, mai ho hem fet. Si tenim menys viurem amb menys…no passa res ens hi adaptarem. Heu de saber que el vostre pare i jo hem estat pitjor, hem viscut moments molt durs fa 40 anys amb epidèmies a la granja que ens van obligar a sacrificar tots els animals i vam tornar a començar de zero amb un préstec i ens en vam sortir amb molt esforç i ara farem el mateix… treballarem de valent. Però, us vull dir el més important, res serveix sense la salut… respirem, calmem-nos, vivim amb més pau, és difícil davant la injustícia que sentim però recordeu que el més important és viure amb salut, gaudir dels nostres. Ara és temps de recuperar la serenor.”
Tots nosaltres els pares, els tres germans i tota la família us agraïm el vostre sincer i emocionant suport… La vostra ajuda i acompanyament ha estat tot un honor i és, sense cap mena de dubte, la millor lectura i lliçó personal que ens emportem del que ha passat. La forta mobilització popular davant el que molts considerem una enorme injustícia a l’Horta és per si sola una victòria i un avís a qui en el futur vulgui perjudicar a la pagesia lleidatana. Ara, fem aquesta aturada, fem-ho plegats … ara canviem plegats els perfils de facebook, twitter, whatsapp i altres mostres de suport… seguirem informant i espereu-nos… sereu els primers a saber quan tornarem i llavors cridarem amb força renovada #SALVEMRAMADERIA!








Amb gran apreci,

Montse, Pere, Carles, Pere i Joan





dilluns, 7 de març del 2016

SABER PERDRE PER APRENDRE A GUANYAR

El passat dimarts queia com a gerra d’aigua freda la sentència desfavorable en segona instància sobre la servitud de pas que Ramaderia Pifarré reclama pel pas centenari de l’Horta. Sense aquest accés al camí municipal ens trobem derivats a una única via de servei d'ADIF amb el ferm de terra, en males condicions i no apta per als camions que abasteixen la nostra granja.
Què ha passat en segona instància? 
Simplement que la justícia no ha admès a tràmit cap dels 4 documents que acrediten el bloqueig de Ramaderia Pifarré:
  • Document d’ADIF sobre la no practicabilitat de camions per la via de servei.
  • Decret d’alcaldia datat del 25 de setembre i signat pels veïns on accepta un pas de 3h setmanal més altres d’urgència pels camions que no poden passar per ADIF. Reconeixent el bloqueig evident.
  • Peritatge dels tècnics municipals de La Paeria, signat pel Cap d’Obres, on es concreta que en l’actualitat les dues bandes del camí d’ADIF no són aptes pels camions. Per una banda (Gardeny) especifiquen que els camions no poden passar pels estrets angles de gir d’una doble corba. Per l’altra banda (Pont de La Mariola) quantifiquen inversions de milers d’euros per salvar un corba i diversos canvis de rasant per poder fer accessible el tram. En tot La Paeria conclou que no pot fer cap actuació perquè el terreny és propietat d’ADIF.
  • Resolució del Director General d’Agricultura i Ramaderia on decreta la mesura d’enterrament de dos vedells a la fossa de cadàvers per la impossibilitat d’accés dels camions de recollida comprovada pels tècnics del DARP.
Només que algun d’aquests documents s’hagués tingut en compte la sentència hagués estat una altra, més salomònica o fins i tot totalment favorable però amb l’admissió el nostre destí no viuria l’actual fatalitat i el perill de la viabilitat de l’explotació familiar i ramadera.
Ens diuen els juristes que la segona instància no està obligada a admetre proves però quina és la conseqüència que se’n deriva… no poden fer l’esforç humà de veure la realitat in situ. De visitar el lloc dels fets i deixar la fredor d’un despatx per apamar la situació d’un cas d’autèntica indefensió a l’Horta.
Si la finalitat de la justícia radica en posar ordre, en solucionar conflictes, en fer que imperi el sentit comú...deixeu-nos dir que tot això ha quedat pel terra. Han afavorit els interessos d’una segona residència a l’Horta regentada per una societat que es mou en els negocis immobiliaris en contra d’un negoci familiar i centenari que veu perillar el seu futur. Un pas més per desmantellar la difícil subsistència dels pagesos i ramaders que vivim a l’Horta, no és prou complicat lluitar amb els baixos preus dels nostres productes, el dedicar moltes hores de treball que a més no es respecta la nostra activitat en l’entorn rural.
Ara, ens agradi o no, estem aquí altre cop en una situació d’inferioritat jurídica. L’únic que tenim intacte és la nostra dignitat, nosaltres hem lluitat noblement pel respecte al treball de generacions de pagesos i ramaders de casa nostra… però hem perdut!
Què farem? Només coneixem un camí, els pares no ho saben però ens el van ensenyar de petits, quan collíem fruita, quan ens feien ajudar a munyir vaques, a donar menjar als animals o quan ens proposaven d'anar a ajudar a algun dels nostres veïns i veïnes. Ens van ensenyar a valorar l’esforç personal i saber que sempre podem fer més del que ens marquen nostres límits mentals, també en moments difícils ens van fer veure que units amb els nostres som més i que s’ha d’ajudar sense esperar res a canvi. Són només 3 senzills aprenentatges: esforça’t, estima i ajuda de cor.

Per això anunciem que Ramaderia Pifarré ja ens hem tornat a posar en camí , seguirem treballant amb més força que mai per restablir el sentit comú i revisar el nostre cas per trobar una solució raonable. Seguim amb pas ferm per #salvemramaderia!

diumenge, 6 de març del 2016

MOOBING RURAL

Compartim aquesta carta d'opinió publicada pel diari La Manyana de Lleida el diumenge 6 de març i al diari Segre el 17 de març.

MOOBING RURAL


Benvolgut director,
Busco la definició de la paraula moobing i trobo això:  s'empra el terme assetjament immobiliari o mobbing immobiliari per fer referència a les pressions per part d'empreses immobiliàries o propietaris d'immobles per tal de foragitar llogaters que no els interessen.
Tal i com van les coses creiem que s’acabarà imposant una nova definició del concepte anomenada moobing rural. Per què? Perquè sempre hi ha inversors que van ensumant els llocs on es poden guanyar diners. L’Horta de Lleida és un autèntic caramel immobiliari, cases amb finca i piscina que es poden reformar i utilitzar de segona residència per vendre a un preu molt superior tenint en compte la modesta inversió inicial.
Animo a tota la gent que estima l’Horta però especialment als nostres responsables polítics que vetllin per aturar tota aquesta colla de voltors que estan sobrevolant tot el cinturó verd de la ciutat esperant caure sobre alguna altra presa. Nosaltres a Ramaderia Pifarré estem mantenint una lluita aferrissada per la nostra supervivència que per ser sincers davant els lectors tenim difícil però no impossible... no ens rendirem fàcilment i, sobretot, no ens prendran la dignitat.
Aquests dies hem estar abatuts, no entenen res. No donem crèdit que la justícia lleidatana no atengui als documents objectius d’accessos fets per tècnics municipals imparcials, o als informes del DARP que són concloents i que confirmen el bloqueig productiu de la granja o als mateixos documents d’ADIF on diuen que la via no es practicable per vehicles de gran tonatge. Volen fer el favor de venir-ho a veure!
Si vénen a Ramaderia Pifarré es trobaran un matrimoni de 70 anys que s’ha deixat la pell a l’Horta, que han invertit tot el que tenen en una granja familiar, ben gestionada, de mitjana producció i moderna. També trobaran un jove ramader que veu perillar i disminuir el seu negoci pels capricis...sí, ho vull dir ...de “domingueros” que ens tracten amb prepotència i manca de respecte i que demanen obertament la clausura de la granja...vergonyós! Com diria la meva padrina “on hem arribat?”.

Responsables polítics, govern de La Paeria, Diputació de Lleida, DARP,  Administració judicial...Ens ho seguirem mirant? Nosaltres ara ja hem clavat un genoll a terra, en breu posarem l’altre i d’aquí a poc tornarem a estar dempeus per cridar a tot pulmó: SALVEMRAMADERIA!


Atentament,

Joan Pifarré Vidal


dimarts, 1 de març del 2016

SEGUIREM LLUITANT PERQUÈ ES FACI JUSTÍCIA

Deia Jose Luís Borges que la derrota té una dignitat que la victòria no coneix. Avui la família Pifarré hem rebut la resolució de l’Audiència provincial, la sentència referma la resolució en 1a instància i la reafirma integrament contra la servitud que demanava Ramaderia Pifarré. L’Audiència no ha atès cap de les proves presentades ni documents del DARP, ni peritatge de La Paeria, ni decret d’alcaldia, ni documents d’ADIF. La resolució justifica que aquesta documentació s’havia d’haver aportat en el primer judici.La sentència no és ferma i es podrà interposar recurs de cassació i recurs extraordinari d’infracció processal davant TSJC. 
Per nosaltres la pitjor derrota seria oblidar i deixar que la injustícia segueixi el seu curs. Nosaltres seguirem amb la lluita i posarem encara més llum al nostre cas ‪#‎salvemramaderia‬ . Només volem treballar en pau com hem fet des de temps immemorials, només volem viure i fer de ramaders a l’Horta de Lleida, així de senzill així de raonable.
Seguirem, sabem que humilment tindrem altre cop una tasca titànica però estimem casa nostra, el lloc i les persones que ens han fet créixer a l’Horta i per ells no abandonarem... només perden definitivament els que tiren la tovallola.
Necessitarem un temps per pair però tornarem amb força, amb la força que dóna l’impuls d’alçar-te des del terra, espolsar les penes, eixugar les llàgrimes i tornar a lluitar amb el cor... que ningú celebri res que Ramaderia Pifarré es tornarà a posar en camí. Ara, més que mai, farem ressonar el nostre clam #SALVEMRAMADERIA !
Per acabar... ara mirant enrere només ens queda una lectura positiva...el vostre SUPORT...Gràcies de COR de part de tota la família...ben aviat tornareu a sentir el nostre clam. Seguim amb pas ferm!