diumenge, 6 de març de 2016

MOOBING RURAL

Compartim aquesta carta d'opinió publicada pel diari La Manyana de Lleida el diumenge 6 de març i al diari Segre el 17 de març.

MOOBING RURAL


Benvolgut director,
Busco la definició de la paraula moobing i trobo això:  s'empra el terme assetjament immobiliari o mobbing immobiliari per fer referència a les pressions per part d'empreses immobiliàries o propietaris d'immobles per tal de foragitar llogaters que no els interessen.
Tal i com van les coses creiem que s’acabarà imposant una nova definició del concepte anomenada moobing rural. Per què? Perquè sempre hi ha inversors que van ensumant els llocs on es poden guanyar diners. L’Horta de Lleida és un autèntic caramel immobiliari, cases amb finca i piscina que es poden reformar i utilitzar de segona residència per vendre a un preu molt superior tenint en compte la modesta inversió inicial.
Animo a tota la gent que estima l’Horta però especialment als nostres responsables polítics que vetllin per aturar tota aquesta colla de voltors que estan sobrevolant tot el cinturó verd de la ciutat esperant caure sobre alguna altra presa. Nosaltres a Ramaderia Pifarré estem mantenint una lluita aferrissada per la nostra supervivència que per ser sincers davant els lectors tenim difícil però no impossible... no ens rendirem fàcilment i, sobretot, no ens prendran la dignitat.
Aquests dies hem estar abatuts, no entenen res. No donem crèdit que la justícia lleidatana no atengui als documents objectius d’accessos fets per tècnics municipals imparcials, o als informes del DARP que són concloents i que confirmen el bloqueig productiu de la granja o als mateixos documents d’ADIF on diuen que la via no es practicable per vehicles de gran tonatge. Volen fer el favor de venir-ho a veure!
Si vénen a Ramaderia Pifarré es trobaran un matrimoni de 70 anys que s’ha deixat la pell a l’Horta, que han invertit tot el que tenen en una granja familiar, ben gestionada, de mitjana producció i moderna. També trobaran un jove ramader que veu perillar i disminuir el seu negoci pels capricis...sí, ho vull dir ...de “domingueros” que ens tracten amb prepotència i manca de respecte i que demanen obertament la clausura de la granja...vergonyós! Com diria la meva padrina “on hem arribat?”.

Responsables polítics, govern de La Paeria, Diputació de Lleida, DARP,  Administració judicial...Ens ho seguirem mirant? Nosaltres ara ja hem clavat un genoll a terra, en breu posarem l’altre i d’aquí a poc tornarem a estar dempeus per cridar a tot pulmó: SALVEMRAMADERIA!


Atentament,

Joan Pifarré Vidal


Cap comentari:

Publica un comentari